Aquest vespre el canal 33 emet “Expedient Bolonya”, un reportatge elaborat pels estudiants del Màster en Innovació Qualitat Televisives de la UPF i la UAB. L’emissió tindrà lloc a partir de les 23.30, dins del programa El Màster. Un dels episodis que mostra aquest reportatge són els fets que van portar a la primavera de 2008 a l’expulsió de sis companys de la UAB, del qual vàrem parlar en aquest blog en el seu dia. Segons la nota de premsa, aquest treball, fruit de la tasca dels periodistes Jordi Pueyo, Montse Rosell i Lluís Royo, i a la vegada, dels estudiants del màster, analitza el malestar que hi ha hagut a les universitats catalanes durant l’últim any i mig al voltant de la implantació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES).

Expedient Bolonya reviu en primera persona dos dels episodis que han generat més polèmica en el marc de la universitat catalana darrerament: l’ocupació del rectorat de la Universitat de Barcelona i els fets de la primavera del 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona, que van portar a explusar sis esudiants. El reportatge, que ha estat rodat entre els mesos de gener i maig del 2009, pretén fer un parèntesi i confrontar a mode de debat partidaris i detractors del procés, per discutir sobre com s’ha de renovar el sistema universitari de l’Estat.

El reportatge inclou les intervencions de les diferents parts involucrades en el conflicte, com ara professors i càrrecs acadèmics de les quatre universitats públiques de l’àrea de Barcelona (UPF, UAB, UB i UPC), representants d’associacions d’estudiants i dels comitès de vaga, així com les dels sis estudiants de la UAB expedientats, el seu advocat i el professor que va tramitar els expedients. Per part de la UPF, hi participen el rector Josep Joan Moreso; Olga Valverde, vicerectora de Postgrau i Doctorat, i Eva Pujadas, vicedegana de Publicitat i Relacions Públiques.

Feia mesos que no publicava les estadístiques d’accés a aquest blog. Les últimes corresponen al mes de novembre de 2008. En aquests mesos hem passat dels 2.878 usuaris únics absoluts als 4.363 al mes de juny, el que suposa un creixement de prop de 1.500 visitants. És un creixement progressiu (veure gràfic). Curiosament hem augmentat el número de visitants únics, però aquests realitzen menys visites al blog.

Anotacions més llegides:

• Internet: tothom sota control (202 lectures).
• Ja han passat quatre anys… (189 lectures).
• Sí, he estudiat història i…?(156 lectures).
• Street View arriba a Terrassa(141 lectures).
• Una nova etapa a l’UPF(129 lectures).
• La revetlla de Sant Joan s’avança a Terrassa (95 lectures).

Altres indicadors:

• Visitants únics: 4.363 (+230 respecte maig)
  
• Visites: 13.379 (-714 respecte maig)
  
• Mitjana de visites per dia: 445 (-10 respecte maig)
  
• Technorati: #175,187 del rànquing mundial de blogs. Autoritat 22 (-2).
• Alexa: Posició #8,742,310 del rànquing mundial de pàgines web.
• Alianzo: #145 del rànquing de blogs en català.
• Cercabloc: #123 rànquing general.
• PageRank de Google: PR 4
• Transferència: 1.206 Mb (1,17 Gb)
• Anotacions: Hi ha 701 anotacions escrites
• Comentaris: Hi ha 499 comentaris.

El Tribunal Europeu de Drets Humans va emetre ahir tres sentències en les que assenyala que la il·legalització de Batasuna no vulnera la Convenció Europea de Drets Humans (PDF) avalant per tant la Llei de Partits espanyola. Els lectors d’aquest blog saben que sempre m’he manifestat en contra d’aquesta llei. S’ha d’actuar contra el terrorisme. Les autoritats han d’actuar contra les persones que emparen, animen o fan apologia del terrorisme, contra persones concretes. Il·legalitzar formacions polítiques és un camí equivocat que no fa més que agreujar el problema.

L’editorial d’avui del diari Gara és molt clara:

Estas sentencias cierran espacios a la resolución del conflicto y abren la puerta a más y mayores vulneraciones de derechos civiles, políticos y humanos. Legitima la segregación ideológica tanto de esas formaciones como de sus votantes, en lo que supone una forma encubierta de apartheid político que además tiene una peligrosa vertiente étnica al aplicarse sólo a organizaciones vascas. Supone una victoria diplomática y alienta a los securócratas que hoy en día dirigen lo que ellos llaman la «lucha antiterrorista». Dicho lo cual, también conviene resaltar que la sentencia no cambia en lo esencial los parámetros del conflicto. Pero quizá no sea eso lo que se busca, sino alterar los parámetros de la resolución del mismo. Urge que las personas preocupadas por la democracia y las fuerzas soberanistas reflexionen al respecto y actúen en consecuencia.

Una font d’informació és Twitter, on es pot anar seguint l’evolució dels esdeveniments d’aquest diumenge a Hondures. L’exèrcit ha protagonitzat un cop d’Estat contra el president Manuel Zelaya, que es troba retingut a Costa Rica.

A Internet podem trobar ràdios lliures que segueixen emetent, amb moltes dificultats, en directe des d’Hondures. A Espanya, Soitu està realitzant un seguiment minut a minut. A Aporrea podem veure les primeres declaracions de Zelaya després d’haver estat segrestat i enviat a Costa Rica.

No puc estar de recomanar la lectura del blog d’Ignacio Escolar, que reflexiona al voltant de la votació, aquesta tarda al Congrés, de la moció que retalla la “Justícia universal“, per la qual l’Audiència Nacional podia perseguir els delictes internacionals.

Al fin llegó el consenso: el PSOE y el PP –junto con la derecha nacionalista– votaron un recorte a la justicia universal que acaba con el molesto concepto, tan simpático cuando juzga a tiranos de países pobres, tan incómodo cuando husmea en las cloacas de las potencias amigas. Universal, para el Congreso, es algo así como el mapamundi de Bilbao y significa que haya un español entre las víctimas. El universo se reduce a España y poco más. Cosas del hecho planetario.

Hoy es un día de luto porque la injusticia no conoce fronteras y hay determinados crímenes que no atentan contra un pueblo sino contra toda la civilización. La injusticia ha ganado terreno. Desde hace unas horas, los derechos humanos en España son sólo para los humanos con pasaporte español.

Dissabte al matí realitzaré el darrer examen d’aquest curs i de la carrera. Si tot va bé el 6 de juliol, quan conegui totes les notes, seré llicenciat en Història. Tancaré una etapa de quatre intensos anys amb molt bons records i una bona colla d’amics i companys. Arribar fins aquí no ha estat fàcil, però s’ha de reconèixer que la vida d’estudiant és un luxe. Un luxe que en època d’exàmens es converteix en un petit via crucis.

Aquest últim mes i mig ha estat força esgotador. Múltiples treballs, vuit exàmens en tres setmanes, moltes hores d’estudi acumulades i jornades maratonianes a la biblioteca. És el balanç d’aquest final de curs. Per això he deixat força descuidat el blog i el que és més important, els amics. Als lectors i als colegues, us demano disculpes. A partir de dissabte, a la tarda, tornaré a ser persona.

Animal Collective, “The girls“. El grup de Baltimore va ser ahir al festival Sònar.

Cremen la pantalla gegant que retransmetia el partit de la selecció espanyola a Terrassa

Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques de la UPF escriu a Público al voltant dels motius que han portat a les classes treballadores europees i espanyoles a votar opcions de dreta o ultradreta a les passades eleccions europees. Per Navarro el creixement de la inseguretat i la notable disminuació de la protecció social, com a conseqüència de les polítiques liberals aplicades per la Unió Europea, ha provocat el creixement de la dreta i la ultradreta, que s’explica pel fet que han fet de l’anti-immigrant la seva bandera.

Es un error creer que se combatirá el racismo mediante campañas educativas, celebrando el multiculturalismo. Como también es un error creerse que el racismo desaparecerá mediante la defensa de la inmigración como una aportación necesaria para resolver nuestros problemas (desde la no existente insolvencia de la Seguridad Social, hasta la supuesta indeseabilidad de trabajar en sectores de bajos salarios por parte de la población nativa).

El catedràtic argumenta que és fals que els Estats europees hagin hagut de recòrrer a la immigració per augmentar els recursos de la Seguretat Social. Per Navarro

La supuesta falta de trabajadores tendría que haberse resuelto primordialmente mediante la plena integración de las mujeres europeas al mercado de trabajo. Ello requeriría una inversión pública masiva en servicios de ayuda a las familias (centros de infancia y servicios domiciliarios a las personas con dependencia), que, además de permitir a la mujer compaginar sus proyectos profesionales con sus responsabilidades familiares (que debieran ser compartidas por los hombres), ayudaría a las familias europeas a tener el número de niños (dos) que desean, según nos dicen las encuestas. La austeridad de gastopúblico impuesta por la UE a los países de la Unión dificulta tal desarrollo, prefiriendo reproducir la dependencia en la inmigración. No es de extrañar que los trabajadores se quedaran el domingo en casa o que muchos votaran a la ultraderecha.

Vicenç Navarro, Por qué votan a la ultraderecha.